“La 39” és un espectacle de teatre musical que vol ser un homenatge al propi gènere des d’una visió irònica, sincera i contemporània.
Tots tenim somnis per complir que en la majoria dels casos no es faran mai realitat. Aleshores, val la pena lluitar per quelcom que no coneixem realment? Que ens mou a perseguir un somni? I un cop hi hem arribat quin n’és el premi? Arribar a tenir èxit en els nostres propòsits de vegades no està a les nostres mans però sí la decisió d’invertir-hi temps en intentar-ho.
SINOPSIS
La Clara és una actriu enamorada dels musicals que cansada de treballar servint cafès i fer càstings decideix fer el seu propi musical. Però lluny de la imatge que s’ha construït, sobretot gràcies al imaginari del cinema americà on els protagonistes sempre aconsegueixen els seus somnis, la realitat resulta ser molt més prosaica.
En un dels càstings coneix a en en Pol, un noi ben plantat i amb bona veu que treballa pintant cases, i li proposa fer un musical junts. Aviat se’ls uneix en Litus, un artista de carrer i client habitual del bar. La falta de medis i els problemes personals que arrosseguen faran complicat que arribin allà on volen.
ESTIL
Per entrar com espectador dins del teatre musical hem de fer certes concessions com acceptar que els seus personatges es posin a cantar enmig de l’acció, cosa que no passaria mai en la realitat. Ho acceptem perquè és la seva propia naturalesa, però pot passar que al final ens trobem que l’espectador gaudeix les obres com un cúmul de números musicals lligats per una història que es pot tornar secundaria. Per aquest motiu amb “La 39” hem treballat amb la voluntat d’integrar amb naturalitat la música i el text. En aquesta obra tan sols canten els personatges que tenen com a característica propia del personatge cantar. Aquest tractament i l’ús d’un llenguatge col·loquial pretenen apropar-nos a l’espectador amb una certa veritat.
